Similituds crisis actual amb final república ROMANA

Aqui teniu un extracte del ultim segle republicà del Imperi Romà. Es un molt interessant fragment (no complert, el complert el podeu trobar aqui ) on es pot observar com uns pocs acumulen les riqueses, controlen el govern i exploten els mes debils.

Realment podem dir que la historia es repeteix … pero lo bo de aquestes repeticions es que tenim la oportunitat de apendre de la nostra historia per millorar , diguem-ne , resultats.

Les conquestes van provocar canvis socials fonamentals. Fins llavors la base del poder militar de Roma havien estat els petits propietaris agrícoles, ciutadans que formaven el gros de l’exèrcit. Però la llarga duració de les campanyes militars de les conquestes i la competència de les importacions agràries dels territoris conquerits i dels grans propietaris, que han augmentat el nombre dels seus esclaus per mitjà dels presoners de guerra i que s’ha apropiat de terres dels països vençuts, els duen a l’endeutament i a la després a la pèrdua de les seves terres, que passen a mans dels grans propietaris. Així el que abans eren petites explotacions agrícoles ara esdevenen latifundis conreats per esclaus: creix la riquesa no solament de l’ordre senatorial sinó també de l’ordre eqüestre, mentre que els petits camperols han d’emigrar a la ciutat, on es converteixen en plebs urbana al costat dels treballadors lliures a qui els esclaus també han desplaçat dels tallers. Aquesta plebs empobrida no té treball i ha de dependre com a clients del suport econòmic dels nobles per subsistir a canvi del seus vots i la seva força física. Igualment els lliberts esdevenen clients dels seus antics amos.

D’altra banda certs sectors de la classe eqüestre s’enriqueixen pels negocis realitzats gràcies a les conquestes i per l’extensió dels latifundis. Però, malgrat les seves grans fortunes, tenen barrat l’accés al poder polític -a les magistratures més altes i al senat-, restringit a la noblesa (nobilitas o classe senatorial) formada pels antics patricis i l’elit de la plebs, d’on sorgien els magistrats i els senadors, ja que els alts magistrats, acabat el seu mandat, podien ingressar al senat. Qualsevol que aspirés a polític havia de començar des de la magistratura més baixa i anar escalant càrrecs fins a arribar, si podia, a la més alta, el consolat. La competència cap al consolat era ferotge: cada any s’elegien vint qüestors, però solament vuit pretors i dos cònsols. La classe dels senadors (nobilitas) era força tancada i per a un home d’una família de equites que no hagués tingut abans senadors era força difícil aconseguir un càrrec que després li permetés entrar en el senat. El qui era el primer de la seva família d’entrar al senat se’l coneixia com a homo nouus (nouvingut).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: